Honorem els beats màrtirs d’Urgell (2)

Continuem la coneixença dels màrtirs originaris del nostre Bisbat, beatificats el passat dia 13 a Tarragona.

El P. ANTONI CARMANIU i MERCADER, C.M. sacerdot paül o de la Missió. Havia nascut a Rialp (Pallars Sobirà) el 17 d'abril de 1860 i fou martiritzat a Llavorsí el 17 d'agost de 1936. Entrà al Seminari d'Urgell el 1872 i al cap de set anys s'incorporà al Noviciat dels Missioners Paüls. Va professar el 1881 i fou ordenat de prevere el 1885. Destinat primer a Mallorca i després a Barcelona. Fou superior de les cases de Figueres, Bellpuig i Rialp, on hi estigué divuit anys, i es va dedicar a la predicació d'exercicis als sacerdots i ordenands, i a la confessió. Tenia un gran amor a les Missions populars. El P. Antoni es trobava a Barcelona en esclatar la revolució de 1936 i va poder fugir cap a Lleida, i, després d'haver estat algun temps amb els seus, va intentar passar a França. En ser per Estaon, fou detingut, vexat i se l'endugueren en direcció cap a Sort. A Llavorsí el van afusellar, essent endutes les seves restes pel riu Noguera-Pallaresa. Va voler morir mirant la cara dels assassins i dient-los: "Us perdono. Visca Crist Rei! Ja podeu tirar!".

El P. ROBERT (JOAN) GRAU i BULLICH, O.S.B. fou monjo de Montserrat, nascut a Coll de Nargó el 14 d'abril de 1895 i martiritzat a Barcelona el 5 de gener de 1937. Ingressà al monestir de Montserrat quan tenia 15 anys, vestí l'hàbit i professà solemnement el 21 d'octubre de 1917. Fou ordenat sacerdot el 1920 i poc desprès anà a Palestina. L'any 1922 fou designat Prefecte de col·legials, i Prior de l'Abat Marcet des de l'any 1928, havent de portar ell mateix el monestir en absència de l'Abat que era a Amèrica i Terra Santa. Entre altres treballs intel·lectuals, traduí al català l'obra de Marmion "Jesucrist, ideal del monjo". Presidí també l'organització de les festes jubilars de l'any 1931.

El P. JOAN ROCA i BOSCH, O.S.B. fou monjo de Montserrat, nascut a Guissona l'11 de juliol de 1884 i martiritzat a Barcelona, Pedralbes, el 19 d'agost de 1936. Ingressà a Montserrat amb 13 anys i un cop ordenat sacerdot fou destinat al Santuari d'El Miracle. Del 1913 al 1916 fou prefecte d'escolans, i després durant un any fou Majordom. El 1917 el Foment de Pietat Catalana edità la traducció que havia fet de "La Perla de les Virtuts, una exhortació al jove catòlic", del jesuïta Adolf de Doss. Durant 10 anys fou superior de la casa dependent de Montserrat a Nàpols. Després demanà passar a la congregació benedictina brasilera, però el 1930 retornà a Montserrat, i amb humilitat acceptà d'ocupar durant un any el darrer lloc dels sacerdots.

El P. RAIMON (ANTONI) LLADÓS i SALUD, O.S.B. monjo de Montserrat, nasqué a Lluçars (Vilanova de Meià), el 15 de desembre de 1881 i fou martiritzat a Barbastre el 28 d'agost de 1936. Cursà estudis als claretians i al Seminari, i va ingressar als tretze anys a Montserrat. Professà l'any 1898 i va ser sacerdot el 1906. Va exercir de mestre de novicis i l'any 1931, a petició del prior d'El Pueyo, va anar al monestir aragonès a dirigir l'escola d'aspirants. Vetllà per ells amb una cura especial quan, monjos i col·legials, foren portats a la presó, on estaven també els claretians i el bisbe de Barbastre, i compartiren la consciència martirial. El dia 28 d'agost de 1936 els monjos foren portats al camí de Berbegal, on foren executats. Ell portava a la butxaca una creu. Mesos abans, a la pregunta de les benedictines de Lumbier: "¿Tindria vostè valor per morir màrtir?", va respondré: "No ho sé, però si arribava el moment i Déu em concedia aquesta gràcia, quina sort per a mi morir per Crist!".

 

Honorem els beats màrtirs d’Urgell (1)

A Tarragona s'eleva avui una gran acció de gràcies per aquest gran nombre d'intercessors, 522, que foren màrtirs del Crist, amb l'amor més gran, el de donar la vida per la fe en Déu i l'amor als germans. N'hi ha 10 que nasqueren a la fe en el nostre Bisbat d'Urgell, i un d'ells era sacerdot diocesà del Bisbat. Coneguem-los i estimem-los. Tinguem-los per intercessors i protectors nostres.

Mn. PAU SEGALÀ i SOLÉ, prevere del nostre Bisbat d'Urgell, havia nascut el 18 d'octubre de 1903 a Montgai (Noguera) i rebé la palma del martiri al cementiri de Lleida, juntament amb el seu germà carmelita P. Francesc de l'Assumpció, la nit del 20 al 21 d'agost de 1936. Prevere des de 1928, va servir pastoralment diferents parròquies del Bisbat: Térmens, Linyola i Albesa, i en el moment de ser martiritzat era l'Ecònom de Mont-roig (Els Plans de Sió). En començar la guerra de 1936 ell i el seu germà carmelita s'amagaren a casa. Hi estigueren alguns dies, però davant l'amenaça que si no apareixien matarien la mare i un germà, es van presentar, foren detinguts, i conduïts a Lleida, on van ser afusellats al cementiri la nit del 20 al 21 d'agost de 1936. En ser detinguts els dos germans i acomiadant-se de la seva mare, li van dir: "Resigneu-vos, mare, que nosaltres estem ben disposats per morir; penseu que per sempre comptareu amb dos fills màrtirs dalt del cel. Ara el tenim segur; en canvi, si ens quedéssim, ja no ho seria tant".

El P. FRANCESC DE L'ASSUMPCIÓ (FRANCESC SEGALÀ i SOLÉ) O.C.D., carmelita descalç. Nascut el 25 de maig de 1912 a Montgai, havia entrat molt jove al Seminari d'Urgell, però després va decidir entrar als Carmelites. Professà, fou ordenat sacerdot, i a Barcelona, pocs mesos després de l'ordenació, el van sorprendre els fets de l'any 1936. Va tornar al seu poble on hi va trobar el seu germà sacerdot, i a mitjans d'agost, els dos germans van ser detinguts pel comitè del poble, conduïts a Lleida van ser afusellats al cementiri la nit del 20 al 21 d'agost de 1936.

El P. RAMON OROMÍ i SULLÀ, S.F. sacerdot religiós Fill de la Sagrada Família, va néixer a Salàs de Pallars el 16 de setembre de 1875 i fou martiritzat a Montcada i Reixac (Barcelona) el 26 d'abril de 1937. Sacerdot, consultor i durant molts anys també Secretari general de l'Institut. Era director de l'Associació Sagrada Família i de la revista "La Sagrada Família", i autor de la primera biografia de Sant Josep Manyanet i d'altres escrits. Va dedicar llargs anys a la formació científica i religiosa dels joves, especialment religiosos. Gelós predicador i constant propagador de les glòries de la Sagrada Família en favor de les famílies. La revolució el va sorprendre al Balneari de Vallfogona de Riucorb, però aviat es va refugiar a Barcelona. Detingut el 19 d'abril de 1937, va ser conduït a la central de patrulles, on el 26 del mateix mes va signar una declaració en què confessava la seva condició de religiós sacerdot. Va ser conduït a la presó de Sant Elies i assassinat a Montcada el 26 del mateix mes i any. Les seves restes mortals van ser llençades a una fossa comuna.

"Pretiosa in conspectu Domini /mors sanctorum eius", "preciosa és als ulls del Senyor, la mort dels seus sants", diem sempre en acabar la lectura de les memòries agraïdes dels màrtirs i dels sants.

 

“Ells han vençut per la sang de l'Anyell i pel testimoniatge del seu martiri” (Ap 12,11)

La beatificació a Tarragona el proper dia 13 d'octubre de 522 màrtirs de la persecució religiosa durant la contesa civil espanyola del segle XX, ens omple d'una joia serena i profunda. Ells van donar generosament la seva vida per amor al Crist i a la seva Església. De forma injusta i cruel els fou arrencada la vida a la terra, però el seu sacrifici no es podia perdre, ja que ells triomfaven mentre eren occits. Ara són benaurats, canten al cel la glòria del Senyor, el Rei dels Màrtirs, reben el reconeixement de l'Església que els declara fills escollits i plens de virtut, i intercedeixen per tots nosaltres, mentre continuen mostrant-nos el camí estret de la fidelitat a Déu.
En l'Any de la fe necessitem admirar la bellesa dels seus testimoniatges que ens faran més valents a nosaltres, i més semblants a Déu Pare misericordiós. Ells perdonaren els seus botxins, com Jesús a la Creu, i ens ensenyen a ser portadors de reconciliació i de pau. Mai més la persecució per idees o creences, mai més les lluites entre germans, i que brilli sempre el respecte mutu, la llibertat i la comunió entre tots els homes i els pobles. Que la sang dels nostres estimats màrtirs i els sofriments de tanta gent innocent ens aportin gràcia, santedat, perdó, esperança i amor sacrificat.
A partir del dia 13, l'Església d'Urgell comptarà amb 10 nous màrtirs beats, nascuts a la fe a la nostra Diòcesi i amb camins vocacionals i de servei diferents i enriquidors, entre ells un sacerdot diocesà i nou religiosos. Són llums potents que ens indiquen el camí de la santedat: coneguem-los i estimem-los. Són de la nostra família diocesana i de l'Església universal: preguem-los en les nostres necessitats i honorem-los en les seves Parròquies d'origen.
Els seus noms estan inscrits en "el llibre de la vida de l'Anyell degollat" (Ap 13,8) i els volem recordar, estimar i honorar de tot cor. Són: Mn. Pau Segalà, prevere diocesà d'Urgell que era Ecònom de Mont-roig (Els Plans de Sió) en sofrir el martiri, i el seu germà el P. Francesc de l'Assumpció Segalà, carmelita, que foren afusellats junts a Lleida; el P. Ramon Oromí, fill de la Sda. Família; el P. Antoni Carmaniu, paül; el germà Sebastià Balcells, claretià; els 3 PP. Robert Grau, Joan Roca i Raimon Lladós, monjos benedictins de Montserrat; el germà Joaquim (Leonci Joaquim) Pallerola, de les Escoles Cristianes (La Salle); i el germà marista Aquil·lí (Baldomer) Baró. "Aquests són els qui vénen de la gran tribulació –diu l'Escriptura-. Han rentat els seus vestits amb la sang de l'Anyell i els han quedat blancs" (Ap 7,14).

Ens recordava en Concili Vaticà II: "És un deure de l'Església de fer present i quasi visible Déu Pare i el seu Fill encarnat, tot renovant-se i purificant-se sense parar, guiada per l'Esperit Sant. Això s'obté en primer lloc pel testimoniatge d'una fe viva i madura, educada precisament per a poder copsar amb claredat les dificultats i superar-les. Un testimoniatge insigne d'aquesta fe el donaren i el donen molts màrtirs. Aquesta fe ha de manifestar la seva fecunditat impregnant tota la vida, fins profana, dels creients, i movent-los a la justícia i a l'amor, sobretot envers els pobres" (G.S. n.21). Demanem per a nosaltres la gràcia de la fidelitat al Crist, per damunt de les nostres pròpies vides i alegrem-nos amb l'alegria que ve del cel i els màrtirs transmeten.

Continuar avançant amb fe i confiança

Ajudant els seminaristes del Seminari Major Interdiocesà a iniciar el curs, els demanava que miressin el camí de fe realitzat per "Abraham, el nostre pare en la fe" (mireu la bellesa i profunditat dels capítols del Gènesi 12 i següents). Ell acceptà la crida de Déu, a "deixar el seu poble, la seva casa, els seus... i marxar cap al país que Déu li mostraria". I "avançà de campament en campament, fins al desert del Nègueb"; d'etapa en etapa; sense veure-ho ni saber-ho tot... Anar fent el camí de la vida, amb la companyia i l'amistat de Déu! Abraham deixà les comoditats d'un lloc fèrtil i una vida assegurada, per anar-se'n on Déu volgués. Sense idees prèvies, seves, sinó allà on Déu el volia i com Ell ho volgués. Aquesta figura ens ha d'ajudar molt en l'Any de la fe, a seminaristes que reinicien la seva formació sacerdotal, especialment als qui acaben d'ingressar, però també val molt per a mi i per a tots en l'inici del curs pastoral. Confiar, deixar fer al Senyor. "Encomana al Senyor, els teus camins; confia en Ell; deixa'l fer" (Ps 37,5).

Al mateix temps els recomanava, més enllà del que ja sabem que haurem de fer d'ordinari i que és molt important no descuidar, acollir almenys 4 temes destacats, que en certa manera marcaran aquest curs pastoral, i que fóra bo de tenir presents en la reflexió i la pregària:
1. El nou pontificat del Papa Francesc, amb les seves paraules, homilies, intencions, i amb els signes que ell va donant del que més ens convé en aquests moments. La seva "reforma franciscana". Deixar-se atreure pel seu missatge, que ha de calar en nosaltres els catòlics, i l'hem de fer fructificar. Per tant cal conèixer què ens diu, i com ens ho diu. I acceptar-ho de cor, ja que és el Papa volgut per Déu per als nostres temps.
2. La clausura de l'any de la fe que viurem al novembre, però que de cap manera hem de clausurar com una cosa ja acabada. Convé que resti com una "Porta oberta" de la fe, tot el que s'ha escrit, pregat, reflexionat durant aquest Any. La fe no és d'un Any, sinó que és la nostra força i el sentit de les nostres vides. Continuem aprofundint-la, estimant-la i testimoniant-la!
3. Les beatificacions a Tarragona, a l'octubre, de 522 màrtirs de la persecució religiosa a Espanya durant els anys trenta, entre els quals hi ha 1 sacerdot diocesà i 9 religiosos fills del nostre Bisbat, ens ha d'esperonar a viure la fe amb ardor, amb coratge. Ells ens demanen que siguem fidels fins a la mort, a pesar de les persecucions. Probablement les nostres seran les d'unes forces que menyspreen Déu i els qui creuen en Ell, un món secularitzat i contrari, que s'oposa als fills de Déu. Siguem valents, no defallim, confiem de l'ajut de Déu que no falla mai!
4. I els temes entorn de la pau i la justícia. El 2014 es compliran 100 anys de la 1ª Guerra mundial (1914-18) que tanta mort va sembrar, i que va canviar el mapa europeu i mundial. I també els 300 anys de l'abolició dels drets de Catalunya per Felip Vè. i convé que els catòlics no en quedem al marge, sinó que aportem el nostre plural compromís, que derivi d'un just criteri en aquest tema nacional, format amb la Doctrina social de l'Església. També ens preocupa la pau a Síria i altres llocs del món on campa la violència, i per això preguem, units al Sant Pare. I ens ha de continuar esperonant la resposta solidària als qui més pateixen la crisi econòmica.