Ecònom de la Pobla de Segur

El dia 16 de juny de 1925 i pel ministeri del bisbe diocesà, Justí Guitart fou ungit a la Catedral, sacerdot de Jesucrist el nostre biografiat, juntament amb altres onze companys de la mateixa promoció.

La ciutat de la Seu d'Urgell, que ho és també dels seus Bisbes-Prínceps, fou el bressol del futur sacerdot i màrtir mossèn Pere. La seva llar, cal "Boets", situada al carrer Capdevila de la Capital de la Comarca de l'Alt Urgell.

Fou nomenat vicari parroquial de Puigcerdà al setembre del 1925. A l'octubre de l'any següent rebia nomenament de vicari parroquial d'Organyà, famosa vila de les Homilies, i al desembre entrava a la parròquia de Santa Maria de Valldeflors de la ciutat de Tremp, amb idèntic ofici. Fou nomenat Ecònom interí de dita parròquia l'any 1930. Finalment l'any 1931 és nomenat Ecònom de la Pobla de Segur on restà fins el dia 13 d'agost de 1936 en què sofrí martiri per odi a la fe i a la seva condició sacerdotal. Durant els anys que fou Ecònom de la Pobla de Segur compaginà la cura pastoral, de modus interí, de les parròquies de Sant Joan de Vinyafrescal, de Montsor i de Salàs de Pallars.

Encara avui a la Pobla de Segur, guarden un gran record d'aquell que fou el seu ecònom. No dubten en valorar molt positivament la seva profunda formació intel•lectual, el seu equilibri emocional i la seva gran bondat. Nota característica de mossèn Pere fou l'estimació que professava als seus feligresos sense fer cap mena de distinció per la classe o condició social o per la seva pràctica religiosa. Com a sacerdot el recordem com un pastor entregat amb un gran sentit pastoral i molt identificat amb la seva Parròquia i un gran entusiasta i propagador de la Federació de Joves Cristians. Home i sacerdot d'esperit obert i renovador i d'una profunda vida de pietat. Aquells que el tractaren i el coneixen més de prop no dubten en afirmar que la virtut de la caritat era viscuda profundament pel servent de Déu.

Vivia en companyia de Mn. Silvestre Arnau Pascuet, vicari parroquial de la Pobla de Segur i company de martiri de mossèn Pere. La seva mare en el moment de la mort pronuncià el nom de mossèn Pere a qui considerava un sant i un màrtir i diàriament s'encomanava a la seva intercessió davant de Déu, com fins avui han fet diàriament els seus fills: Teresa i Pere.