Mn. Silvestre Arnau i Pascuet

A mossèn Silvestre, en diverses ocasions li oferiren la llibertat a canvi d'incorporar-se a l'exèrcit de la República. La seva resposta fou sempre la mateixa: "... on va l'ecònom jo vaig també". Fins i tot, mentre el portaven a afusellar, de bell nou li feren la mateixa proposició, -hi ha un testimoni presencial-, i la resposta no es féu esperar.
En la persona de mossèn Silvestre es complí allò que ens diu l'Escriptura: "En poc temps, el just havia arribat a la maduresa pròpia d'una llarga vida. El Senyor s'havia complagut en la seva ànima, i per això el va treure de pressa d'aquest món dolent. La gent que ho veia no ho entenia; no sabien adonar-se que Déu dóna als seus elegits la gràcia i la misericòrdia i que vindrà a visitar els seus sants." (Sv 4,13-15).
Aquí el Senyor es presenta com un hàbil escultor que esculpí la seva imatge i semblança en la persona de mossèn Silvestre. I el nostre biografiat es deixà transformar interiorment i exterior pel seu Mestre i Senyor.
La gent admirava la vida del futur Beat, però molts no l'entenien i és per això que, en el moment en què el Senyor acabà al seva obra en mossèn Silvestre, el feu sortir de pressa entre els malèvols. Això tingué lloc després de 25 anys i escaig del seu naixement al poble de Gósol.