Mons. Vives pronuncia el Pregó de Nadal a Lleida “La Nit que il·lumina totes les nits”

El dia 22 de desembre l’Arquebisbe d’Urgell i Copríncep d’Andorra, Mons. Joan-Enric Vives, va ser convidat per part de l’Agrupació Ilerdenca de Pessebristes a pronunciar el tradicional Pregó de Nadal, al Saló de Sessions del Palau de la Paeria de Lleida amb el qual s’obre oficial el Cicle de Nadal de la ciutat de Lleida.

A la seva arribada a la ciutat de Lleida l’Arquebisbe fou rebut a la seu de l’Institut d’Estudis Ilerdencs per part del Sr. Bisbe de Lleida, Mons. Salvador Giménez Valls i del President de l’Agrupació Ilerdenca de Pessebristes, Sr. Angel León Perna amb altres membres de la Junta.

A continuació es desplaçaren fins a la capella del Peu del Romeu, seu de l’Agrupació Ilerdenca de Pessebristes, que acull l’exposició de 100 diorames i pessebres, que podran ser visitats totes les tardes de les Festes de Nadal fins el Dia de Reis. La VicePresidenta de la Diputació de Lleida, Il·lma. Sra. Rosa Pujol, volgué saludar l’Arquebisbe Vives i donar-li la benvinguda. A la capella del Peu del Romeu també hi foren presents el President de la Federació Catalana de Pessebristes, Sr. Albert Català el President de la Federació Espanyola de Pessebristes, Sr. Carles Tarragó, i els membres de la Junta Directiva de l’Agrupació. Mons. Vives pogué visitar la seu de l’Agrupació Ilerdencia i els diorames i pessebres que allà s’hi exposen contemplant la seva extraordinària bellesa. A continuació signà el llibre d’honor de l’Agrupació Ilerdenca de Pessebristes, subratllant com els pessebristes “amb el seu art i traça ens donen la vida i la infància de Jesús representada, perquè puguem estimar-la, mostrar-la a les noves generacions i fer-la presència viva en la societat”:

Tot seguit les Autoritats es desplaçaren fins a l’Ajuntament de Lleida, la Paeria. A la seva arribada, Mons. Vives fou rebut a la porta per part del Paer en cap, Il·lm. Sr. Fèlix Larrosa que li donà la benvinguda. A continuació, al despatx del Paer en cap, l’Arquebisbe i Copríncep signà al llibre d’honor amb la presència de les Autoritats, encapçalades pel Paer en cap, l’Ambaixador d’Espanya a Andorra, Excm. Sr. Àngel Ros, el Delegat del Govern de la Generalitat a Lleida, Sr. Ramon Farré; el Subdelegat del Govern d’Espanya a Lleida, Sr. José Crespin; la tinent d’alcalde i regidora de Cultura, Montse Parra; els paers Paco Cerdà i Joan Vilella i els membres de la Junta Directiva de l’Agrupació Ilerdenca de Pessebristes. El Copríncep episcopal agraí l’acollida de les Autoritats i els animà en la seva tasca de servei públic a la ciutadania.

A continuació, al Saló de Sessions del Palau de la Paeria, va tenir lloc el solemne Pregó de Nadal que dictà l’Arquebisbe d’Urgell sota el títol “La Nit que il·lumina totes les nits”. Mons. Vives va prendre com a punt de referència la nadala “Santa Nit” i la Llum de Nadal que se’n desprèn, com a element que convida a la convivència i la pau entre les persones, i a la defensa de la dignitat de tota persona humana.

Per desenvolupar el missatge, el copríncep d’Andorra s’ha fixat en la popular nadala austríaca “Stille Nacht”, que enguany compleix el seu segon centenari, per explicar com el 24 de desembre del 1914, aquesta melodia cantada pels soldats alemanys i contestada pels britànics va humanitzar el front de guerra i va permetre per unes hores silenciar les armes.

Després del Pregó de Mons. Vives, com és tradicional, l’obertura del Cicle de Nadal ha servit per presentar i estrenar la nadala 2018 ‘Cristal·lina Rosada d’Amor’, amb lletra de Joan Bellmunt i música del compositor grec Ilias Rachaniotis, que ha estat interpretada per la Coral Shalom, amb altres peces nadalenques.

Les paraules del Bisbe de Lleida i del Paer en Cap van cloure l’Obertura del Cicle de Nadal.

Oferim el text sencer del Pregó:

La Nit que il·lumina totes les nits

PREGÓ DE NADAL.- LLEIDA 22.12.2018
 
Benvolgut Paer en Cap, Il·lm. Sr. Fèlix Larrosa i Piqué; Benvolgut Sr. Bisbe de Lleida i amic, Excm. Sr. Salvador Giménez Valls; Benvolgut Sr. Ambaixador d’Espanya a Andorra Excm. Sr. Àngel Ros i Domingo; benvolguts Paers de l’Ajuntament de Lleida; President de l’Agrupació Ilerdenca de Pessebristes, Sr. Àngel León i Perna; Subdelegat del Govern d’Espanya i Delegat del Govern de la Generalitat de Catalunya; benvolguts Presidents de l’Associació Catalana i Espanyola de Pessebristes; Amigues i amics, Senyores i Senyors.

Agraeixo la vostra invitació a proclamar en aquest any 2018 del Naixement del Senyor, el Pregó de Nadal que obre el Cicle nadalenc a Lleida. Des de les muntanyes del nostre estimat Pirineu us porto un missatge joiós de pau i de benestar.

I.- Santa Nit de Nadal

La nit de Nadal d’aquest any 2018 celebrarem els 200 anys de la Nadala més famosa arreu del món, la que fou cantada per primera vegada a Oberndorf, a prop de Salzburg, Àustria (Stille Nacht, heilige Nacht, Santa Nit, Plàcida Nit). Escrita originalment en alemany i traduïda a més de 300 idiomes, és, sens dubte, la Nadala més universal i la que millor ha resistit el pas dels anys. Fou declarada Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la UNESCO el març de 2011. El sacerdot Joseph Mohr va demanar la vigília de Nadal de 1818 al mestre d’escola i organista, Franz Xaver Gruber, que composés per a la lletra que ell havia escrit uns pocs anys abans, una melodia per a guitarra i cor, ja que l’orgue de l’església estava avariat. I així fou com aquell 24 de desembre de 1818 el Mossèn i l’Organista cantaren junts la cançó a la Missa del Gall a l’església de St. Nicolau d’Oberndorf.

“Santa nit, plàcida nit, els pastors han sentit l'al·leluia que els àngels cantant, en el món han estat escampant: el Messies és nat! el Messies és nat!”.

Els seus acords fan recordar immediatament el Misteri del Nadal. I també podria ser com un himne de pau i de reconciliació, ja que la nit de Nadal de 1914, als inicis de la Primera Guerra Mundial, la cançó “Santa Nit” va ser entonada aquell 24 de desembre de 1914 en un esdeveniment conegut com “la Treva de Nadal”. Aquest fet va ser un breu alto el foc no oficial que es va donar entre les tropes de l'Imperi alemany i l'Imperi britànic estacionades en el front occidental de la Primera Guerra Mundial. La treva va començar quan aquella nit les tropes alemanyes van començar a decorar les seves trinxeres i després van continuar amb la seva celebració cantant nadales, específicament Stille Nacht (Nit silenciosa, nit santa, que nosaltres traduïm Santa Nit, Nit de Pau). Les tropes britàniques a les trinxeres a l'altre costat van respondre llavors amb les mateixes nadales en anglès. Tots dos costats van continuar l'intercanvi cridant salutacions de Nadal els uns als altres. Aviat ja hi havia crides a visitar-se a la terra de ningú, on petits regals van ser intercanviats: whisky, cigarrets, etc. L'artilleria en aquesta regió va romandre silenciosa i s’aturà aquella nit. La treva també va permetre que els caiguts recents fossin recuperats des de darrere de les línies de front i poguessin ser enterrats. Es van dur a terme cerimònies d'enterrament amb soldats d'ambdós costats del conflicte plorant les pèrdues junts i oferint-se el seu mutu respecte. En un enterrament a la terra de ningú, soldats britànics i alemanys es van reunir per llegir un fragment del Salm 23, El Senyor és el meu Pastor... Que n’és de trista una guerra i totes les discòrdies i enemistats que hi poden conduir. Mai més la guerra!

La Nit de Nadal ens convida a tots a la pau i la reconciliació, a la pregària, a l’alegria, al silenci orant, a l’acollida del Misteri de l’encarnació de Déu que es fa realment home per salvar tota la humanitat. Bellament ho va saber expressar el gran poeta Josep M. de Sagarra, en el Cant final del seu “Poema de Nadal”, un altre text que no envelleix: “Va ser una nit que va florir l’estrella, i va néixer l’Infant! Imaginem que fou la nit més bella, més musical, més flamejant!… Ai, si no fos aquesta nit, tan clara! Seríem tros de carn i pensament que no coneix d’on ve, ni on va, ni on para; pell d’home arrossegada pel corrent!

I si tot l’any la mesquinesa ens fibla, i l’orgull de la nostra soledat, almenys aquesta nit, fem el possible per ser uns homes de bona voluntat.”

II.-  “Va ser una nit que va florir l’estrella...” però ¿va ser una nit?

Els Evangelis no diuen pas que fos de nit el moment en què va néixer el fillet de Maria, el diví Infantó. Sabem que “mentre eren a Betlem, al poble de David, se li van complir a Maria els dies i va néixer el seu fill primogènit: ella el va faixar en bolquers i el posà en una menjadora perquè no havien trobat lloc a l’hostal”. Sí, és cert, també diu que “els pastors vivien al ras i de nit es rellevaven per guardar el seu ramat”. Però no se’ns diu res del moment del naixement.

Podria ser que influís en l’imaginari cristià la profecia messiànica tan profunda i tan poètica del llibre de la Saviesa (18,14-15) que la litúrgia proposa com Antífona d’entrada del Diumenge 2on. després de Nadal : “Mentre un silenci tranquil embolcallava l’univers i la nit tocava a la meitat de la seva carrera, la vostra Paraula totpoderosa, Senyor, vingué del cel deixant els trons reials”.

A partir dels textos bíblics i de la litúrgia de l’Església, que per Nadal celebra la missa de mitjanit (o del Gall), amb textos propis, situem el Nadal en la nit. La Nit més lluminosa que il·lumina totes les nits. I gràcies als pessebres, tot pren vida, i il·lusió, i s’acoloreix la nostra fe. Els pessebres a les esglésies i sobretot a les llars, són una ajuda per apropar la vida de Jesús a tothom. Gràcies Amics Pessebristes de Lleida i de tot Catalunya pel vostre gran art popular que ens ajuda a mantenir l’ambient de Betlem, i per tanta delicadesa a continuar aquesta tradició que, des de St. Francesc fins ara, ens fa entrar en el misteri de la salvació.

III.- Tanta gent que viu perduda en la nit, sense llum.

La nit sempre ha tingut també una referència al que és neguitós i obscur, a les pors, al desconegut, a la desesperança, al fracàs, a la feblesa, la soledat i la mateixa mort... I en aquest sentit podríem dir que molta gent viu en la nit, i no troba la llum. Convé tenir-los presents sempre, però especialment en el Nadal, ja que Crist, la Llum del món ha nascut perquè no caminem a les fosques, sinó que tinguem la llum de la vida. Ell ha vingut per tots, “perquè tinguin vida i vida abundant” (Jo 10,10).

Fóra bo que tinguéssim presents les nits que avui viu la humanitat, des de la guerra i el terrorisme, fins les opressions i injustícies més clamoroses. I sobretot la humanitat que viu com en “un eclipsi de Déu”, segons expressió encertada del Papa Benet XVI.

El Concili Vaticà II, (citat per sant Joan Pau II a Evangelium Vitae 3) afirmava que «tot el que s'oposa a la vida, com els homicidis de qualsevol gènere, els genocidis, l'avortament, l'eutanàsia i el mateix suïcidi voluntari; tot el que viola la integritat de la persona humana, com les mutilacions, les tortures corporals i mentals, fins i tot els intents de coacció psicològica; tot el que ofèn la dignitat humana, com les condicions infrahumanes de vida, els empresonaments arbitraris, les deportacions, l'esclavitud, la prostitució, el tràfic de blanques i de joves; també les condicions ignominioses de treball en què els obrers són tractats com a mers instruments de lucre, no com a persones lliures i responsables; totes aquestes coses i altres de semblants són certament mals que alhora que corrompen la civilització humana, deshonren més els qui les practiquen que no pas als que pateixen la injustícia; i són totalment contràries a l'honor del Creador» (GS 27).

Avui encara hi podríem afegir les nits dels qui han de viure les guerres, el terrorisme cec i inhumà, les persecucions per motius ètnics o religiosos, les opressions en temes de treball, justícia, habitatge, les emigracions forçoses vinculades a la guerra, la fam o la violència. Són els mals que ofeguen la llum, que tapen la veritat, que produeixen com un eclipsi de la vida i de Déu mateix. És el mal insuportable que esclavitza els homes i dones del nostre temps. I que el Papa Francesc anomena una "tercera guerra mundial en fases" (Missatge per a la Jornada Mundial de la Pau del 2016).

Davant d’això no podem contemplar-ho amb resignació i creuant els braços. No podem ser indiferents. Per això el Papa Francesc no cessa de demanar que no perdem l'esperança en la capacitat de l'home de superar el mal, amb la gràcia de Déu, i a no caure en la resignació i en la indiferència. I demana que aprofundim en el concepte de la "globalització de la indiferència". Indiferència davant Déu, de la qual brolla després la indiferència davant el proïsme i davant el món creat. I per això proposa la cultura de la solidaritat. "La solidaritat com a virtut moral i actitud social, fruit de la conversió personal, exigeix ​​el compromís de tots aquells que tenen responsabilitats educatives i formatives". I es dirigeix sobretot a les famílies, els educadors i formadors, al món de la cultura de la política i dels mitjans de comunicació social.

Ens podem preguntar: Qui ens alliberarà de la mort, de la nit, de l’angoixa, de la indiferència còmoda i de la llunyania de Déu?

Els creients en Crist de manera particular, han de defensar i promoure la salvació que ve de Crist, conscients de la meravellosa veritat recordada pel text que més s’ha citat del Concili Vaticà II, Gaudium et Spes nº 22: «El Fill de Déu, amb la seva encarnació, s'ha unit, en certa manera, amb tot home». En efecte, el Nadal -que és el gran esdeveniment de la salvació- ve a revelar a la humanitat l'amor infinit de Déu que «ha estimat tant el món que li ha donat el seu Fill únic» (Jo 3, 16), però també el valor incomparable de cada persona humana, la seva inalienable dignitat. El fil d’or de tota la Doctrina Social de l’Església és la dignitat de la persona i els seus drets. “Tota la doctrina social de l’Església es desenvolupa, de fet, a partir del principi que afirma la intangible dignitat de la persona humana”, com ensenyava sant Joan XXIII a l’encíclica Mater et Magistra 59.

El Naixement de Jesús que plasmen amb innocència i profunditat els nostres pessebres és la llum que ve del cel, perquè com diu l’evangelista Joan, en el Pròleg del seu Evangeli que proclamem el dia de Nadal en la litúrgia, “Tenia en Ell la Vida, i la Vida era la Llum dels homes. La Llum resplendeix en la foscor, però la foscor no ha pogut ofegar-la... Existia el qui és la Llum veritable, la que, en venir al món, il·lumina tots els homes. Era present al món, al món que li deu l’existència, però el món no l’ha reconegut. Ha vingut a casa seva, i els seus no l’han acollit. Però a tots els qui l’han rebut, als qui creuen en el seu nom, els concedeix poder ser fills de Deu” (Jo 1, 4-5.9-12). Gràcies Pessebristes per encendre la llum d’aquesta icona figurativa del Naixement del Senyor a l’interior de totes les llars, en les esglésies i en les places públiques.

IV.- La dignitat de tota persona neix del Nadal

Necessitem que la cultura humana es construeixi sempre de forma favorable a la persona i mai en contra seu. Igualment cal sortir al pas d'un greu individualisme ètic que acaba en indiferència sobre les responsabilitats, ja que se separa ètica i política i es creu que les grans qüestions ètiques (fam, guerres, economia, treball, justícia, drets humans...) no poden constituir l'objecte d'un debat racional i polític, perquè serien expressions d'opcions individuals, inclús privades. I també és un desafiament pastoral perquè cal mostrar que aquesta doctrina social no és adjectiva a la fe, sinó que "forma part essencial del missatge cristià" (Centesimus annus, 5), i està arrelada en la missió pròpia de l'Església, ja que neix de la Paraula de Déu i de la fe viva dels cristians, essent expressió del servei que l'Església presta al món, ja que la salvació de Crist s'ha de proclamar amb paraules i amb obres.

Del Nadal sorgeix la Llum que ens ajudarà en el camí del compromís de vida. Cal coratge i inventiva per anar vivint amb creativitat aquest discerniment i anar-lo oferint a la nostra societat. Amb el compromís i el testimoni personal hem de col·laborar a construir una nova civilització, en diàleg amb les disciplines del saber humà, en diàleg amb les altres religions, i amb tots els homes i dones de bona voluntat, perquè es realitzi un “humanisme integral i solidari” que mantingui en el seu centre la persona humana i la seva dignitat.

A prop del Nadal, ens convé no oblidar-nos dels drets dels pobres, dels qui estan sols, dels qui ens necessiten. I intentar donar resposta a les carències que té avui la nostra societat. També en l’aspecte dels valors fonamentals imprescindibles per a ser persona humana. Ens caldrà un plus de solidaritat enguany, i una reflexió que ens porti a l’esperança. Val la pena estimar, compartir, ajudar; i val la pena divulgar un estil de vida que imiti el de Jesús i que exposa sobretot al capítol 25 de l’Evangeli segons sant Mateu i en les Benaurances (Mt 5,1ss). Aquí està dit i ensenyat tot: l’únic estil de vida que porta a la felicitat plena.

V.- Arriba de nou el Nadal i ens il·lumina el camí de la fe i l’amor

Jesús torna a apropar-se a cadascun de nosaltres i a tota la humanitat que tant el necessita. Que la joia de la salvació inundi els nostres cors i els ompli d’esperança! Déu és amb nosaltres, per sempre! Res no és mesquí, res no està perdut ni restarà en tenebres, perquè la llum ha vingut al món i ho ha transformat tot.

En Jesús, feble i humil, i a Betlem prop del Pessebre que construïm i guarnim, comprenem la immensitat de l’amor de Déu, la seva humilitat i la seva grandesa. Oferim-nos novament a Ell. Oferim-li el poc que som i tenim, perquè podem estar segurs que ens retornarà infinitament més del que pensem o demanem.

Nadal és unió i perdó a les famílies, solidaritat amb els qui tenen menys, entrega als qui viuen tristeses i desamors. Nadal és la pau autèntica i el sentit per al nostre viure de cada dia. Nadal és l’esperança sempre nova i l’amistat de comunió feliç amb el Fill de Déu fet home com nosaltres.

* * * * *
Si a l’inici d’aquest Pregó us parlava de la cançó Santa Nit, que enguany fa 200 anys que s’estrenava de forma humil en una esglesiola d’Àustria, voldria acabar invitant-vos a estimar la Nit de Nadal, i en definitiva totes les nits que ens obren al misteri de l’existència. Perquè les nits porten a mirar el cel, les estrelles, a admirar les galàxies i la immensitat de l’univers creat. La nit ens porta de la creació al Creador, i ens facilita veure la veritat del que és real, sense quedar encegats per la brillantor de les coses massa llampants, que ens enlluernen. A Déu se’l troba en la humilitat i el servei.

Per això vull esmentar i recordar el suggeridor Pròleg de “La Nit Transparent” del Canonge Carles Cardó (Valls 1884 - Barcelona 1958), immens prosista i pensador social fecund, que ens fa estar atents a les lluïssors de les nits. A la manera de Sant Joan de la Creu amb els coneguts versos de la “Noche oscura del alma” (sobretot les estrofes 1,5 i 8):

“1. En una noche oscura,
con ansias, en amores inflamada,
¡oh dichosa ventura!,
salí sin ser notada
estando ya mi casa sosegada.
5. ¡Oh noche que guiaste!
¡oh noche amable más que el alborada!
¡oh noche que juntaste
Amado con amada,
amada en el Amado transformada!
8. Quedéme y olvidéme,
el rostro recliné sobre el Amado,
cesó todo y dejéme,
dejando mi cuidado
entre las azucenas olvidado.”

Potser passem nits doloroses, de temptació o de sofriment, de soledat, però a la nit s’obren també altres realitats, altres veritats... A vegades ens han estat reveladores les nits, o els fracassos o els dubtes o la incertesa. També en la nit ens ve a buscar el Senyor, i ens obre a la Veritat.

La nit de Nadal fou reveladora per als Mags d’Orient que, van veure com s’aixecava l’estrella del Rei dels jueus i vingueren a Betlem a presentar-li el seu homenatge (cf. Mt 2,2). Escrutaren el cel i els estels en la nit, i es posaren en camí en veure l’estrella que els guiaria cap a Jesús i que els omplí d’alegria.

Reflexionava el Dr. Carles Cardó el 1935: “No sé quants anys fa. Només recordo que fou una nit refrigerant d'estiu, opulenta de gemmes inextingibles, la que em suggerí aquest gran tema poètic i ascètic alhora, de la nit il·luminadora. La nit no és l'obscuritat, com el vulgar s'obstina a creure. En retirar-se la cortina de la llum solar, un gran alliberament s'opera en nosaltres: les colors de la terra es marfonen, tota detonació cromàtica s'apaga, fins les remors dels vivents s'aturen en el silenci: la realitat recula fins a mig camí del desésser per tal de produir en l'home de vida interior aquella gran presència de si mateix que només dóna la solitud. La terra perd tota la seva puixança seductora, i si en aquells moments l'home no cerca altres seduccions il·luminades per llums efímers, pot rebre l'alta revelació de la tenebra transparent. Perquè, per una divina paradoxa, la tenebra és transparent i la llum és opaca. De dia, el mantell de llum amb què el sol embolcalla l'hemisferi és mur impenetrable a les fines fiblades dels estels: cal que el mantell es replegui, arrossegat pel sol en la seva caiguda, perquè la transparència de la tenebra deixi passar els raigs acariciants de l'estelada. La nit és la nostra il·luminació, o, dit en llenguatge vell i opulent, la nit és la nostra lluminària. Ella ens fa veure altres llums i altres mons, sempre vells i sempre nous, que ens parlen des del gran silenci sideral, des del misteri de la més remota llunyania, reservant-nos cada cop més meravelles i més pregoneses i més mons entrevistos al fons de la tenebra aparent. Sense la gran revelació de la nit, ens creuríem que la terra és tot el món, que no hi ha més univers que aquest terròs que, en definitiva, és el sepulcre de tots els vivents.”

Visquem el Nadal i aquestes festes d’Any Nou i Epifania amb ulls atents i ben oberts en la nit; amb molta confiança. Perquè la nit és transparent, i la Nit de Nadal il·lumina totes les nits de la vida.

Moltes gràcies per la vostra atenció. Que tingueu tots Bon Nadal!

Lleida, 22 de desembre de 2018.