La Mare de Déu de Meritxell il·lumina les noces d'argent episcopals de Mons. Vives

La festa litúrgica de la Mare de Déu de Meritxell és sempre una data molt esperada pels fidels del Bisbat d’Urgell i molt especialment pels que conviuen a les set Parròquies andorranes. Meritxell, llum del migdia, ha il·luminat una efemèride molt especial, les noces d’argent episcopals de Mons. Joan-Enric Vives, i han estès l’intens resplendor de la jornada a tota la gent que viu al territori diocesà i que ha estat testimoni durant gran part dels darrers vint-i-cinc anys del zel pastoral de l’Arquebisbe d’Urgell i Copríncep.

La solemne celebració eucarística de les onze del matí ha estat presidida per Mons. Joan-Enric i concelebrada pels sacerdots i diaca de les Valls d’Andorra. Els preveres de les Valls d’Andorra han volgut manifestar la seva estima fraternal a l’Arquebisbe Joan-Enric tot obsequiant-lo amb un bàcul bellament treballat. Ha estat a l’inici de la solemne Eucaristia a la qual han assistit, com és tradició, els representants de les principals institucions andorranes: tot just després del cant que ha acompanyat la processó d’entrada de l’Arquebisbe i els concelebrants. L’Arxiprest de les Valls d’Andorra, Mn. Ramon Sàrries, ha adreçat a Mons. Vives unes paraules de felicitació pels 25 anys que s’han acomplert enguany (concretament el 5 de setembre) de la seva ordenació episcopal, i alhora d’agraïment per la seva guia i magisteri pastoral des que va arribar a la Diòcesi d’Urgell.

Mons. Sàrries ha començat recordant precisament que el pontificat de Mons. Vives ha estat vinculat al Bisbat d’Urgell els darrers disset anys, “els dos primers com a Bisbe coadjutor del Dr. Martí, de feliç memòria. I després, ja fa quinze anys, com a Bisbe diocesà i Copríncep del nostre estimat Principat d’Andorra. En escaure’s aquest aniversari tan especial, que, tal com ha recordat l’Arxiprest, coincideix en l’any del vint-i-cinquè aniversari de la Constitució del Principat d’Andorra, “els sacerdots de les parròquies de les Valls hem considerat oportú fer un obsequi al Senyor Arquebisbe: li ofrenem un bàcul”, que és, juntament amb la mitra, la distinció episcopal en l’Església des del segle IV. 
El bàcul, simbolitza la funció de pastor, la responsabilitat d’atendre i cuidar dels fidels que li són encomanats, ha explicat l’Arxiprest de les Valls. Ens recorda i fa reviure aquell verset del salm 23: “la vostra vara de pastor m’asserena i em conforta”. 

A continuació de les paraules de Mn. Sàrries, el sacerdot més gran de la Diòcesi, Mn. Josep Maria Solé, de 92 anys, que actualment resideix al Seminari diocesà d’Urgell, i el sacerdot més jove, Mn. Emili Villegas, nascut a Andorra la Vella el 1986, i actualment vicari parroquial d’Escaldes-Engordany i Encamp (i, a més, és dóna la feliç coincidència que va ser batejat per Mn. Solé), han recollit el bàcul dels peus de la Mare de Déu, on era en ofrena i li han lliurat a Mons. Vives, que l’ha beneït i ha agraït l’obsequi amb unes paraules carregades de sincera emoció. En acabar, el temple ha esclatat espontàniament en aplaudiments.

Com ha recordat Mons. Joan-Enric, el bàcul també evoca Jesucrist, el Bon Pastor, aquell que coneix les ovelles com ningú, aquell que les uneix en la caritat, aquell que les mena a les bones pastures, que ajuda les que més el necessiten... Aquell, en definitiva, que dóna la vida per les ovelles. El bàcul és un signe que els Bisbes condueixen els fidels, el Poble de Déu, com un pastor el seu ramat. Per això, Mons. Vives ha volgut que la celebració de la festa de la Mare de Déu de Meritxell d’enguany servís per renovar el seu compromís com a successor dels apòstols, Bisbe, i de servir la Diòcesi d’Urgell i el Principat d’Andorra, guiat sempre per la veritat i l’amor, amb l’estil pastoral de Jesús, el Bon Pastor.

El bàcul pastoral que els sacerdots d’Urgell han ofrenat a l’Arquebisbe Joan-Enric té una alçada d’un metre i noranta centímetres, i és de fusta de cedre i de llautó treballat manualment de forma "salomònica", arrodonit al foc. Està rematat amb una petita peça massissa en forma de bastó de pastor d’ovelles, i a dins hi porta una creu. El bàcul està treballat imitant l'escorça d'una branca. Porta un dau on hi ha gravats a diamant dos escuts: el del Principat d’Andorra i el propi de Mons. Joan-Enric Vives, una creu i el lema de l’Arquebisbe d’Urgell: “Parare Vias Domini” (“Preparar els camins del Senyor”).

A continuació ha prosseguit la celebració eucarística, solemnitzada pel Cor dels Petits Cantors d’Andorra, dirigida per Catherine Metayer, i molt participada pels centenars de pelegrins arribats de les set Parròquies d’Andorra i de molts altres indrets de la Diòcesi d’Urgell que omplien a vessar el Santuari Basílica de la Patrona del Principat.

En acabar la celebració, el Cor dels Petits Cantors ha interpretat els goigs a la Mare de Déu de Meritxell i l’himne andorrà, mentre els fidels s’atansaven a venerar la imatge de la Patrona del Principat. Minuts més tard, al claustre del Santuari les autoritats i molts fidels han volgut saludar personalment l’Arquebisbe per expressar-li la seva felicitació per les noces d’argent episcopals, al temps que les notes d’una cobla convidava els pelegrins a una ballada de sardanes per cloure la diada festiva, tot compartint un tast de coca i vi dolç.

A continuació, podeu veure alguns fragments del text de l'homilia del Copríncep:


La Mare de Déu de Meritxell, la Mare i Protectora del Principat d’Andorra, sempre ens convoca a casa seva per guiar-nos i unir-nos, fent camí junts tots els andorrans.

La Nativitat de la Mare de Déu anuncia el Naixement del Salvador, Jesucrist, la Llum del món. Ella és l'albada que anuncia que ens ve un Salvador que ens alliberarà de les tenebres i les pors, del mal i de tot el que ens separa de Déu.

El “senyal de la gavernera”, aquell roser silvestre que va florir en ple hivern, ens acompanya i ens sorprèn amb el miracle constant de la seva guia i protecció. Si un roser floria a l’hivern, és que el poder de Déu i de la seva Mare, la Verge Maria, és més gran que totes les foscors que ens puguin assetjar. “A Déu, res no li és impossible!”, va escoltar Maria a l'Anunciació i “Feliç tu que has cregut”, se li digué a la Visitació,  i aquesta fe de Maria ens ajuda a anar endavant, a fer camí de fe i d’esperança, a mantenir els compromisos i responsabilitats, enfortits per l’ajuda del cel.


Els Andorrans som un poble amb arrels que s’endinsen enllà de la història. La Verge Maria, com a bona Mare, sempre ens recorda des de Meritxell que hem de ser llum esclatant com la del migdia enmig del nostre món (Meritxell ve de meridies, medius dies, “llum refulgent del migdia”).

Ser llum, avui, què ha de significar? Estimar-nos de tot cor com a germans, que no hem de ser egoistes sinó defensar la vida sempre i posar la dignitat dels més febles i necessitats al centre de la nostra societat; que hem de construir un món més fratern i una Andorra més solidària i més justa:

.No hem d’acceptar mai la mentida, ni la difamació, ni la violència sinó la pau i la justícia

.Hem de dir no a les agressions i mentides per difamar o treure’n altres rèdits, passant de si allò fa mal a la persona, a la seva família, o al país. Tot no s’hi val en el nostre país...

Un any més els Andorrans pugem al Santuari de Meritxell per celebrar amb goig la gran festa d’Aplec de tot el país unit. Enguany hi venim amb una agraïda acció de gràcies pels 25 anys de la Constitució democràtica del Principat.

I posem a les mans de la Mare de Déu de Meritxell el nou curs escolar, social i polític que comença.

Demanem que Ella beneeixi l’antiga i noble Nació Andorrana, que sostingui i renovi la fe cristiana, i que ens concedeixi un amor ardent envers tothom, especialment solidari amb els més necessitats.

També hi posem el compromís per la nostra llengua i la nostra cultura catalana, en aquest any Fabra, en què celebrem que el gran mestre de la llengua, Pompeu Fabra, va néixer fa 150 anys i que en fa 100 de l'aparició de la seva gramàtica de la llengua catalana. Som l'Estat que tenim la llengua catalana com a llengua oficial i això ens dóna una responsabilitat gran. Demanem avui que Maria ens ajudi a conservar aquesta antiga llengua que compartim amb molts d'altres. 

Ja que el dia 5 de setembre es van complir els 25 anys de la meva ordenació episcopal, jo ofreno enguany a la Mare de Déu de Meritxell, la meva acció de gràcies pel ministeri episcopal, exercit majorment, des de fa 17 anys, en el servei a Urgell i Andorra. Se’m va confiar una nova vocació que reprenia la meva entrega sacerdotal, per eixamplar-la i esdevenir bisbe, successor dels apòstols. Avui dono gràcies pels beneficis rebuts i demano perdó per tants pecats i debilitats que també he aportat en aquests anys de ministeri.

Renovo el meu compromís d’estimar i servir la Diòcesi d’Urgell i el Principat d’Andorra amb totes les meves forces, guiat sempre per la veritat i l’amor, i amb l’estil pastoral de Jesús, el Bon Pastor. Hi uneixo el meu servei com a Coprincep episcopal al País andorrà, per acompanyar, unir i arbitrar els andorrans en el seu camí com a Nació, sempre que aquests aixó ho vulguin. 


A tots us desitjo una Bona Diada de Meritxell! Que la Mare de Déu ens segueixi ajudant i acompanyant-nos