Festa de la Mare de Déu de Fàtima a Meritxell

Una gran quantitat de fidels va omplir el temple del Santuari-Basílica de la Mare de Déu de Meritxell (Canillo-Principat d’Andorra) per celebrar la Festa de la Mare de Déu de Fàtima el divendres 12 de maig, en any en què s’escauen els 100 anys de la primera visita de la Senyora “vinguda del cel” (13-5-1917) als pastors de la Cova d’Iria (Portugal), Jacinta, Francisco i Lucia.

Presidits per l’Arquebisbe i Copríncep d’Urgell, Mons. Joan-Enric Vives, i pel P. Albano Teixeira Fraga, sacerdot portuguès, encarregat de l’atenció a la comunitat portuguesa del Principat d’Andorra, els fidels i els sacerdots de les Valls d’Andorra, amb l’Arxiprest de les Valls i el Capellà Custodi del Santuari Basílica, es van aplegar als peus de la carretera general que porta al Santuari de la Mare de Déu de Meritxell per resar el Sant Rosari tot fent una processó amb torxes, portant l’estimada imatge de la Verge Immaculada de Fàtima.

En arribar al Santuari tingué lloc la celebració de l’Eucaristia, quasi tota en llengua portuguesa, presidida per l’Arquebisbe Joan-Enric. A la seva homilia, destacà com Fàtima és revelació de la confiança que, per fi, el Cor Immaculat de Maria, ple de gràcia, triomfarà. Un Cor Immaculat que s'ofereix com a «refugi i camí que condueix fins a Déu». La Senyora del Rosari de Fàtima convoca insistentment els pastorets vidents a l'oració, perquè s’arrelin en la intimitat amb Déu. Els traços concrets de l'oració demanada a Fàtima són els del rosari, que és mostrat com a camí per a la pau, des del coratge dels humils. Al final, «tot és gràcia i misericòrdia», i tres fràgils nens d'un poblet remot de la Serra d'Aire promouran per tota la terra, la confiança en la llum del cor misericordiós de Déu. Així ho deia el Papa Benet XVI el 2010 a Fàtima: «Ells visqueren una experiència de gràcia que els ha enamorat de Déu, en Jesús, fins al punt que Jacinta exclamava: "M'agrada molt dir-li a Jesús que l’estimo. Quan li ho dic moltes vegades, sembla que tinc un foc al pit, però no em crema". I Francisco deia: "El que més em va agradar de tot, va ser veure nostre Senyor en aquella llum que nostra Mare va posar en el nostre pit. Estimo moltíssim a Déu"». La Verge Immaculada prometia la misericòrdia divina, recordant la bona nova de l'Evangeli, per a un món destrossat pels conflictes i ansiós d'una paraula d'esperança. L'Àngel abans havia convidat els tres infants a l'adoració, per a acollir els designis de la misericòrdia de l'Altíssim, i els ensenyà a pregar així: «Déu meu, jo crec, jo adoro, jo espero i jo us estimo»;  i els proposava: «Voleu oferir-vos a Déu?». Els petits pastors que veieren Maria, quedaren plens d’una presència que es gravà indeleblement en el més íntim d’ells, i els consagrà testimonis profètics de la misericòrdia de Déu que, des de la fi de la història, il·lumina el difícil drama de la llibertat humana. El fiat de Maria, la paraula del seu cor, ha canviat la història del món, perquè ella ha introduït en el món el Salvador. El maligne té poder en aquest món, ho veiem i experimentem contínuament; ell té poder perquè la nostra llibertat es deixa allunyar contínuament de Déu. Però des que Déu mateix té un cor humà i d'aquesta manera ha dirigit la llibertat de l'home cap al bé, cap a Déu, la llibertat vers el mal ja no té l'última paraula. Des d'aquell moment cobren tot el seu valor les paraules de Jesús: «patireu tribulacions al món, però tingueu confiança; jo he vençut el món» (Jo 16,33)”. El missatge de Fàtima ens convida a confiar en aquesta promesa.

L’Arquebisbe destacà com per a ell era significava una gran alegria presidir aquella celebració Eucarística i com tots els portuguesos d’arreu del món s’unien en aquell dia al Sant Pare que estava precisament aquell mateix dia en pelegrinatge al Santuari de la Mare de Déu de Fàtima a Portugal, per mostrar el seu Amor envers Maria i que l’endemà dia 13 de maig, en escaure’s els 100 anys de la primera aparició de la Mare de Déu, canonitzaria i declararia sants 2 dels petis pastorets, Francisco Marto i Jacinta Marto, després de l’aprovació del “miracle” requerit per a la seva canonització: la curació del nen Lucas Baptista, de Brasil, un nen de 5 anys que va caure des d’una finestra de casa seva mentre jugava amb la seva germana i a qui els pares van encomanar als tres nens pastors, i que miraculosament va sobreviure.

En acabar la celebració eucarística els fidels volgueren agrair la presència de l’Arquebisbe i l’obsequiaren amb productes propis de Portugal i una jove representant de la Confraria de la Mare de Déu de Fàtima al Principat d’Andorra li dedicà unes paraules d’agraïment.

Després de venerar la imatge de la Mare de Déu tots els fidels entonaren amb joia l’Ave de Fàtima encomanant-se a la seva intercessió.