Norbert Miracle, Vicesecretari de la Conf. Episc.Tarraconense escriu sobre “Wert y la religión”

A El Periódico (edic. digital) del 26 de febrer, el Vicesecretari de la Conferència Episcopal Tarraconense Mn. Norbert Miracle, escriu sobre "Wert y la religión" el següent article:

De entrada, la ley Wert no me satisface porque es excesivamente centralista y porque disminuye el número de horas que hasta ahora se dedicaban a la asignatura de religión y moral católica, que ya eran muy reducidas.

Por ello, en Catalunya, el Secretariat Interdiocesà d'Ensenyament de la Religió (SIERC) trabajará en la adaptación del currículo a la realidad de nuestro territorio, como se hace también en todas aquellas materias de carácter humanista (historia, literatura... ), porque estamos convencidos de que es importante y positivo combatir el analfabetismo de los valores y de los contenidos religiosos entre los niños y los jóvenes que libremente quieran cursar esta materia, y porque creemos en una educación integral en la que la religión tiene su lugar.

Dicho esto, es sorprendente ver cómo, entre ayer y hoy, a raíz de la publicación en el BOE del nuevo Currículum de Religión y Moral Católica, cosa, por cierto, que siempre se ha hecho, se ha desatado una campaña llena de tópicos, imprecisiones y, en ocasiones, errores importantes en contra de este currículum, y de rebote en contra de la asignatura. Los que nos dedicamos a este ámbito sabemos que esto ha ocurrido a menudo, especialmente en periodos preelectorales. Los Partidos, por una parte y por otra, hacen bandera de este tema, y ​​así se ahorran hablar de otras cuestiones que son un verdadero escándalo en nuestra sociedad.

Decir que se vuelve a imponer la religión no es cierto. La asignatura ya existía como optativa y así seguirá siendo. Decir otra cosa es faltar a la verdad.

Decir que en el currículum se hace adoctrinamiento no es cierto. En el currículum se presentan los contenidos de la fe cristiana que luego son explicados con rigor, pedagogía y respeto a los alumnos, que voluntariamente se han inscrito, por parte de profesores y maestros titulados civilmente y con los correspondientes estudios teológicos, cursados ​​en los Institutos de Ciencias Religiosas de nuestras Diócesis o en la Facultad de Teología de Catalunya. No es verdad que la clase de religión sea una catequesis ya que nuestro profesorado sabe distinguir muy bien el lugar y el contexto donde se explica esta materia: la escuela.

Algunos han dado mucha fuerza a los titulares como "Wert volverá a hacer rezar a los alumnos". Esto no tiene ningún fundamento. Las oraciones, en el cristianismo como en las otras tradiciones religiosas, forman parte de su contenido básico. Cualquier persona que quiera conocer qué es el cristianismo debe conocer el Padrenuestro, el Ave María o los Salmos. ¿Qué mal hay en que un niño sepa de memoria estas oraciones? ¿No es normal también que en la escuela los niños aprendan los poemas más fundamentales de la propia tradición literaria? Es lastimoso que algunos hagan caricatura de unos textos que para los creyentes son un tesoro que hemos recibido del propio Jesús.

La asignatura de religión debe ser evaluable sobre la adquisición de unos conocimientos, como en cualquier otra materia escolar; no sobre la fe de las personas. Y esto se hará así.

Reflexions del Delegat d’Ensenyament d’Urgell davant l’enrenou sobre el nou currículum de religió

Mn. Pepe Chisvert, Delegat diocesà d'Ensenyament del Bisbat d'Urgell i rector de Sant Julià de Lòria al Principat d'Andorra, ha escrit unes Notes a manera de Reflexions per als Professors de Religió Catòlica del Bisbat d'Urgell, amb motiu de la polèmica partidista i desqualificadora oberta en l'opinió pública.

Us l'oferim per a la vostra coneixença:

1. Em sembla que el que està en joc és la llibertat. La llibertat per a poder viure en l'àmbit públic manifestant la pròpia identitat sense haver de censurar-la. És necessari que el nostre país segueixi essent un espai de llibertat on les diferents experiències puguin narrar-se, dir-se i dialogar entre si. Avui s'està volent imposar un criteri únic, com en temps no gaire llunyans ho van fer les dictadures. El criteri únic s'identifica amb el laïcisme, que proposa una concepció de l'home arreligiós i exigeix l'expulsió de les religions de l'àmbit públic. Llibertat per a les famílies i els alumnes que volen triar l'ensenyament religiós.

2. L'educació no és una propietat de l'Estat, sinó que correspon als pares —així ho diuen les nostres lleis—. I els pares han de tenir no només el dret en teoria, sinó en la pràctica, de poder educar als seus fills com ells jutgin més adequat. I això ho ha de fer possible l'Estat. Si l'Estat s'identifica amb una educació única i igualitarista per a tots, no només s'impedirà als pares una educació lliure per als seus fills, sinó que haurem caigut en una concepció estatalista, amb conseqüències terribles per a la nostra societat. Doncs ja no és el poble que parla i viu lliurement, sinó aquells que tenen el poder.

3. D'altra banda, es difon i es vol imposar des de les escoles una concepció de la persona humana que, eliminant el sentit religiós de la persona, redueix l'home a ser un mera peça en l'organització social. Censurar el sentit religiós és castrar la persona humana, despullar-la de les preguntes fonamentals que la fan buscar, que la fan interessar-se per la realitat. Necessitem, com mai, homes i dones lliures, i això no serà possible si s'elimina de l'educació la dimensió religiosa de l'home i de la dona.

4. Per això, us convido a defensar aquest espai de llibertat que és l'ERE (ensenyament religiós escolar) no només per al bé dels mestres i professors de religió que la imparteixen o, com malèvolament diuen certs mitjans, els privilegis de l'Església. Defensar l'ERE és defensar la llibertat de tots. I ja saben i així actuem, que l'ensenyament religiós a l'escola no és la catequesi, ni s'imposa a ningú sinó que tota escola l'ha d'oferir obligatòriament, però és cada família i cada alumnes qui l'escull. Igualment, que ningú no li digui a cada religió allò que considera que pot dir i ensenyar, i el que no pot dir ni ensenyar, p.ex. de la creació, de la necessitat de la gràcia, de l'amor de Déu que fa plenament feliç, de la grandesa de l'oració del Parenostre, de les festes i ritus de cada confessió, etc... I les escoles que no volen oferir la possibilitat de triar la religió per als alumnes a Educació Infantil, Secundària i Batxillerat, els estan escatimant uns coneixements que els serviran molt a la seva vida, i, a més, se situen fora del compliment de la legislació vigent.

5. Un últim comentari com ja us deia en un correu anterior als mestres i professors de religió del nostre Bisbat d'Urgell: Heu tingut sempre la nostra confiança i la manteniu. El vostre criteri i la vostra responsabilitat ha fet i farà una bona "adaptació curricular" per als vostres alumnes, en funció del poc temps que teniu al vostre horari per a impartir la nostra assignatura. Estic totalment convençut de la vostra professionalitat, de la vostra vocació eclesial i del vostre lliurament al més important que teniu: els vostres alumnes i les seves famílies.

Ànims i endavant!

Una abraçada,

Mn. Pepe Chisvert
Delegat d'Ensenyament del Bisbat d'Urgell
27 de febrer de 2015

Declaració d'e-Cristians sobre la classe de religió a l'escola: prou demagògia!

1. N'hi ha hagut prou que aparegués en el BOE el temari de la classe de religió en el nou pla d'estudis perquè per part de determinats mitjans, periodistes i comentaristes s'hagi produït un veritable linxament que ha de ser denunciat com un perjudici greu contra els catòlics i l'Església.

2. Reclamem un debat racional sobre la funció de l'educació religiosa confessional a l'escola, i exigim com a ciutadans respecte per a les nostres creences.

3. El nou decret manté el caràcter voluntari de l'assignatura per als alumnes i d'oferta obligatòria per part dels centres, com així ha vingut sent. Qui vol la tria i el centre té l'obligació de complir amb aquesta demanda, i qui no vol no ho fa. Qui va a classe de religió és perquè vol, i això és així inclús a l'escola catòlica. A qui molesta aquesta formació lliure i voluntària i per què?

4. La diferència principal ara és que la religió, la nota de religió, tornarà a formar part de la mitjana de la nota escolar. És que no és el cas de totes les assignatures que s'imparteixen de manera regular, des de la plàstica a l'educació física? I aleshores, per què no quelcom tan fonamental per a l'educació com la religió i l'ètica han de ser marginades i situades com una assignatura "maria"?

5. L'educació religiosa a l'escola de caràcter voluntari és bona per a les famílies i alumnes. Igual com passa amb l'escola concertada, no és res més que el compliment del mandat constitucional, del dret dels pares a escollir l'educació moral i religiosa dels seus fills, un principi, que com és obvi no pot quedar reduït a les quatre parets domèstiques, perquè això és simplement una obvietat.

6. La religió, l'educació religiosa genera un benefici per a la societat, una externalitat positiva molt important. Des dels estudis de Coleman a finals dels vuitanta, fins els més recents, es repeteixen les mateixes conclusions: els alumnes que practiquen la seva confessió religiosa obtenen millors resultats acadèmics, la seva socialització és molt més positiva, i incorren en una menor mesura, en pràctiques contràries a la seva salut. Això també succeeix en relació als centres escolars que són confessionals, en relació als que no, i evidentment tot això després de "filtrar" els resultats per la variable de la renda dels pares.

7. En el nostre país l'estudi del sociòleg Javier Elzo sobre la capacitat educativa de les famílies, realitzat per a la Fundació Jaume Bofill, també assenyala –en aquest cas indirectament- que aquelles que tenen un marc de referència on la religió és una component obtenen bons resultats, mentre que quan aquesta variable no està present, la dispersió en els resultats és molt considerable. La confessió religiosa és un factor favorable al rendiment escolar de l'alumne, i també de l'aula.

8. En la vida adulta també reporta beneficis per a la societat: els matrimonis catòlics són molt més estables, i per això dotats d'una major capacitat educadora, els casos de violència contra la dona són molt inferiors a la mitjana (com ho constatava l'enquesta de l'Institut de la Dona de l'època de Zapatero sobre el tema), depenen en menor mesura dels ajuts socials perquè l'estabilitat afavoreix a la llarga a una millor situació econòmica, són els que encara mantenen un mínim la natalitat de la que depèn el futur de les pensions (les dones agnòstiques o atees tenen una taxa de fertilitat inferior a 1, quan la taxa de reemplaçament necessita de 2,1 fills per dona en edat fèrtil).

9. Els catòlics practicants són els que presenten una taxa de participació electoral per sobre de la mitjana, són el primer grup social en aquest sentit, els que més participen i aporten a la solidaritat.

10. La pròpia Església ho exemplifica amb Cáritas, a la que cal afegir-hi els milers d'iniciatives menors i majors sorgides de grups i institucions catòliques. La crisi actual hauria resultat insuportable per a molta, molta gent sense l'Església, i els immigrants sense res, encara s'haurien trobat en pitjor situació.

La classe de religió confessional educa en l'amor a Déu i als homes, en el respecte, en l'esforç, en el seguiment de Jesucrist. Què té de dolent aquesta educació? Potser no hauria de ser celebrada com a socialment necessària? I més quan la rep només el que la demana.

¿Potser no interessa a tots fomentar comportaments com els apuntats que a més es basen en la lliure adscripció?

I tot això sense referir-nos a la importància cultural de l'educació catòlica, imprescindible per entendre qui som. Sense entendre el catolicisme, qui pot llegir la Divina Comèdia? Sense conèixer a Sant Pau, es pot entendre el predomini de la consciència individual a Occident?

Es parla de la necessitat que els nens –i no només ells- coneguin l'Islam per entendre'l millor, i el judaisme. I no coneixeran amb més intensitat allò que forma part de les seves arrels? Quina aberrant manera de construir una societat és aquesta?

e-Cristians 27.2.2015

Curs D.E.C.A.

Per vuitè any consecutiu hem iniciat el curs DECA (Declaració Eclesiàstica de Competència Acadèmica) a la Universitat d'Andorra, organitzat per la Delegació d'Ensenyament del Bisbat d'Urgell.
El títol DECA capacita al mestre-professor per impartir l'assignatura de Religió Catòlica en els diferents nivells educatius de maternal/infantil i primària.
41 alumnes s'han matriculat en el curs DECA 2015. La metodologia combina l'ensenyament presencial amb el suport de la plataforma on-line, assegurant el treball personal, l'activitat dels alumnes, l'aprenentatge cooperatiu i el control del procés per part del professor-tutor amb el seguiment del treball de final de cada semestre, desenvolupant 12 crèdits Bolonya (300 hores).

Curs DECA

IX Jornada de Mestres i Professors de Religió Catòlica

La ciutat de Reus acollirà el proper 21 de març la IX Jornada de Mestres i Professors de les diòcesis Catalunya i Andorra, que organitzen el Secretariat Interdiocesà d'Ensenyament de la Religió Catòlica (SIERC) i la Fundació Escola Cristiana de Catalunya (FECC).
La trobada, que tindrà lloc al col·legi La Salle de Reus, comptarà amb la ponència inaugural Educar persones en el compromís amb la societat. Una visió des de l'Evangeli i la Doctrina Social de l'Església, a càrrec del Dr. Eduard Ibáñez, així com amb 21 tallers, un acte musical i l'Eucaristia a l'Església Prioral de Sant Pere, entre d'altres.

Les inscripcions són obertes des del 23 de febrer fins al 6 d març.

Més informació.

150321aprendreensenyarjpg