Siguem fidels a la immensa gràcia del baptisme

Per a cloure les festes de Nadal i Epifania, el calendari litúrgic de la mare Església ens fa celebrar amb molta joia “l’epifania” o manifestació de Jesús el jorn del seu Baptisme al riu Jordà. Aquell dia davallà l’Esperit Sant i vam escoltar la veu celestial misteriosa que li digué: «Ets el meu Fill, el meu estimat; en tu m’he complagut» (Lc 3,22). Baixant a les aigües del riu Jordà, Jesús les santificà perquè arreu de la terra fossin la matèria i l’instrument que donés la filiació divina a tots els batejats en l’aigua i l’Esperit Sant, amb la fe de l’Església.

Cadascun de nosaltres vam “baixar amb Jesús”, sacramentalment, com a membres del seu Cos, a les aigües i fórem omplerts d’Esperit Sant i de vida divina. El baptisme és el "fonament de tota la vida cristiana" (Catecisme 1213). És el primer dels sagraments, la porta que permet a Crist fer estada en la nostra persona i a nosaltres submergir-nos en el seu Misteri. En la festa del Baptisme del Senyor hem d’agrair el nostre baptisme, que ens ha empeltat i unit definitivament a Crist. Un baptisme que ens ha regalat la penyora de la vida eterna, perquè ens ha donat un Pare, ens ha fets semblants a Jesús, ens ha omplert de l’Esperit Sant, ens ha donat amor i vida, i ens ha fet membres de l’Església, el Cos de Crist, enviats a ser testimonis seus.

Perquè fórem batejats, estem cridats a donar-ho tot i a imitar en tot el Senyor. Hem estat fets “fills de Déu”, i realment ho som!. La vocació cristiana que ens ha estat regalada en el dia del nostre baptisme l’hem d’anar realitzant en el dia a dia del viure quotidià, al llarg de tot l’any i en qualsevol circumstància. Som “fidels cristians” títol d’honor que tots portem: siguem laics, religiosos i consagrats, diaques, sacerdots, bisbes o papa. Tots iguals als ulls de Déu que ens ha fets “fills en el Fill”. Quina alegria! Quin do tan immerescut! És tot un programa de vida i d’acció, d’amor i de contemplació agraïda: jo sóc fill de Déu! Porto el nom de la Santíssima Trinitat inscrit en la meva carn feble, i escampo la bona olor de Crist allà on jo vaig. Sóc sal i sóc llum, ara i sempre! I viuré eternament!

El Papa Francesc en la darrera Pasqua va parlar llargament als fidels del baptisme, i demanava que recordéssim el dia del propi baptisme. “Estic segur, seguríssim, deia, que tots nosaltres recordem la data del nostre naixement: segur. Però jo em pregunto, amb una mica de dubte, i us pregunto a vosaltres: Cada un de nosaltres ¿recorda la data del seu baptisme? Si celebrem el dia en què vam néixer, per què no celebrar, o almenys recordar, el dia del renaixement? No oblideu mai la data del vostre baptisme. I aquest dia doneu gràcies al Senyor perquè és precisament el dia en què Jesús va entrar en mi, en que l'Esperit Sant va entrar en mi. És l'aniversari del renaixement”.

Es tracta per tant de ser “sants” en les coses normals i ordinàries de la nostra existència. El Concili Vaticà II afirma que “la crida a la plenitud de la vida cristiana i a la perfecció de la caritat, s’adreça a tots els qui creuen en Crist, qualsevol que sigui la seva categoria i estat” (LG 40). Tothom és cridat a la santedat: “Sigueu perfectes com el vostre Pare celestial és perfecte” (Mt 5,48). I “la perfecció cristiana només té un límit, el de no tenir límits” ensenya St. Gregori Nazianzè (329-390). Siguem durant tot l’any que iniciem fidels a la immensa gràcia rebuda en el nostre baptisme.