“S’ha revelat l’amor de Déu, que vol salvar tots els homes” (Tit 2,11)

La joiosa festa de l’Epifania ens convida a encaminar-nos, com els Mags, a l’esplèndida aventura de viure la fe amb alegria i deixant que la llum de l’estrella de Jesús guiï sempre els nostres passos, i ens porti a comprometre la vida al servei d’aquest Déu nascut pobre amb els pobres. Aquesta revelació que Déu vol salvar la humanitat, i no només uns pocs, sinó tots, és un estímul a renovar la nostra confiança en l’ésser humà, a qui Jesús, el Fill de Déu, assumint la nostra naturalesa, ha donat salvació i vida nova. L’Epifania ve a omplir de llum i d’esperança la nostra història humana que desemboca en la vida per sempre, i dóna dignitat a les persones. Per Jesús, tota persona, home o dona, és germà seu, germà del Fill de Déu, i gaudeix d’una gran dignitat. Del Nadal i l’Epifania n’ha de néixer el compromís per un futur millor per a totes les persones i els pobles, un futur de justícia i de llibertat, de pau i de dignitat.

Hem iniciat un Any Nou que ens ha de renovar. Hem acabat un any i girem full al calendari. Tantes coses que han passat i que haurem viscut... d’alegria i de problemes, de família, de treball, de política, de frustracions i d’esperances, de joies i de creus, de difunts que enyorem i d’infants que estrenen la vida... Estem convidats a posar-ho tot en mans de Déu, l’any que se n’ha anat i el 2019 que ja és aquí, perquè Jesús, que és Senyor de la història, tingui compassió de tots nosaltres, de la humanitat sencera. Tot cristià és un intercessor. Encomanem tot el món al Senyor, perquè perdoni els pecats, guareixi les ferides, ens restauri i ens salvi, i sobretot ens concedeixi la seva gràcia i la seva benedicció per a “recomençar de nou”, refent l’aliança d’amor amb Déu, i acollint el seu Regne, que no deixa mai d’arribar i de créixer, encara que no ens n’adonem.

Visquem aquest nou any amb abandó en les mans de Déu, humilitat, acollida del do de Déu, acció de gràcies, i esperit de servei que duri tot l’any! La fecunditat de la nostra vida no està en acumular anys, o en la productivitat, sinó en el fet de servir, de treballar amb el Senyor i per al Senyor. “Si vivim, vivim per al Senyor, i si morim, morim per al Senyor. Per això, tant si vivim com si morim, som del Senyor”, deia St. Pau (Rm 14,8). Aquesta és la font de la nostra joia i de la nostra pau cristianes. Som el seu poble, sempre serem útils a Déu, fins quan estiguem aparentment sense forces per a fer tant o igual com potser fèiem abans, o perplexos perquè la realitat és difícil de comprendre i abastar.

Al llarg de tot l’any, animem-nos a donar-ho tot i a donar-nos del tot, sense condicions, com els Mags, que es posaren de pressa en camí i cercaren la llum i la veritat, a través de la natura, de l’Escriptura i del poble de Déu. El Papa Francesc a Gaudete et Exultate cap. III, proposa la caritat com a centre de tot ja que l’amor és el gran protocol (Mateu cap. 25 i les Benaurances són com l'ADN del cristià), amb les actituds vitals que poden contribuir a recórrer el camí de la santedat. Que la seva proposta de “combat, vigilància i discerniment” amb aguant, paciència i mansuetud, amb alegria i sentit de l’humor, amb audàcia i fervor, i vivint en comunitat i amb pregària constant, siguin el nostre distintiu al llarg de tot l’any que hem començat.