Les famílies hem d’aprofitar l’estiu

Això us recomana el Senyor: «Atureu-vos a mirar per on aneu, pregunteu, entre els camins fressats, quin és el bo. Seguiu-lo i trobareu repòs" (Jer 6,16). És adient recordar aquest text del profeta Jeremies, ara que tots cerquem una mica de repòs. Arriba l’estiu i, si podem, farem alguns dies de pausa o de vacances. Necessitem prendre alè, reposar, revisar els llaços afectius i de responsabilitat, especialment amb els qui més estimem i valorem. La família és el més valorat a les enquestes socials. Amb tot, el ritme de vida de moltes famílies durant l’any no afavoreix l’escolta i la reflexió tranquil·la, o poder passar llargues estones junts. Cadascun dels membres de la família té els seus horaris, les seves obligacions, les pròpies aficions, i tot i veure’ns diàriament, si no s’hi està una mica atent, poden passar les setmanes i els mesos molt ràpidament, sense compartir suficientment moments que enriqueixin la relació i que permetin entendre millor allò que els uns i els altres estem vivint; allò que l’altre és per a mi. En aquest sentit, l’estiu es presenta com una bona oportunitat per a donar a la nostra família l’espai i el temps que es mereix. Segurament sentir que creixem en l’amor entre tots els membres de la família és clau perquè les vacances siguin realment aprofitades, siguin “cristianes”.

El Papa Francesc comenta que “els cristians es casen en el sagrament perquè són conscients de la seva necessitat. Tenen necessitat d’estar units entre ells i de complir la missió de pares. “En les alegries i en les penes, en la salut i en la malaltia”, així s’ho diuen els esposos en el sagrament. La família és un llarg viatge que no es fa per parts, sinó que dura tota la vida, i necessiten l'ajuda de Jesús per caminar junts, amb confiança, per acollir-se, l’un a l'altre cada dia, i perdonar-se cada dia, i això és important en les famílies, saber perdonar. Perquè tots nosaltres tenim defectes. Tots! I de vegades fem coses que no són bones, i que fan mal als altres. Cal tenir la valentia de demanar perdó quan en la família ens equivoquem". Deu ser important que en família es trobin els moments per a compartir vivències, sobretot, i per pregar plegats, llegir junts l’Evangeli, comentar el més rellevant del curs ja acabat o de les vacances i els estudis que vindran, de les feines i les dificultats actuals,... Per a dialogar amb obertura sobre els grans temes a la llum de la persona i de l’ensenyament de Jesús, per recollir, avui, el tresor de la història recent de la nostra família i del propi poble, que és “la” història que ens interessa més a tots. Hem de demanar a Déu l’art de saber “re-passar” (re-visitar, diria el novel·lista catòlic Evelyn Waugh, autor de “Brideshead revisited”) totes les qüestions amb esperit constructiu, així com posar, en tot, una guspira de llum evangèlica, d’alegria i bon humor en les converses amb els petits i amb els joves, narrant vivències, i sobretot el propi testimoniatge de fe. Mostrar amb fets que la fe ens fa viure “d’una altra manera” que la del món pagà, dels qui viuen sense Déu.

Aprofitem aquests mesos d’estiu per a cercar ocasions on la família es pugui escoltar i retrobar com a comunitat viva on es creix en l’amor i en la fe. La família cristiana té necessitat de l’Església per a acomplir la seva missió, però també és veritat que l’Església té necessitat de les famílies per a dur a terme la seva tasca. Bon estiu a tots! Que puguin ser autènticament dies de descans “en Crist”, i de refer els ponts entre els matrimonis i els membres de la família!