25è. aniversari de la Constitució d’Andorra

Enguany s’escauen els 25 anys de l’aprovació en referèndum de la Constitució del Principat d’Andorra, i aquest creixement en democràcia, respecte dels drets humans i servei a la modernització del país, té a veure amb el Regne de Déu i el triomf pasqual del Ressuscitat. El Concili Vaticà II afirmava que l'esperança en una terra nova –en la vida eterna- “no ha d’esmorteir, sinó més aviat avivar, la preocupació de perfeccionar aquesta terra, on creix el cos de la nova família humana (...) i encara que cal distingir acuradament progrés temporal i creixement del Regne de Crist, no obstant això, el primer, en tant que pot contribuir a ordenar millor la societat humana, interessa en gran mesura al Regne de Déu” (Església en el món, Gaudium et Spes n. 39).

Segurament la Constitució fou l’aportació més gran com a Copríncep del nostre estimat Arquebisbe Joan Martí i Alanis (1928-2009) i un pas històric de gegant d’Andorra. Treballada gràcies als Coprínceps, al Consell general i al Poble Andorrà, aquesta Carta Magna Andorrana va donar un impuls molt gran al país i el va assentar amb decisió i responsabilitat en el concert de les nacions democràtiques. És una alegria per a Andorra i també per a tot el nostre Bisbat que sempre ha estat molt vinculat al Principat, a causa de la peculiaritat dels seus Bisbes-Coprínceps que, per raons pastorals, han exercit i exercim aquest servei al petit país dels Pirineus, prestant-li el servei del seu Cap d’Estat.

La Constitució Andorrana és el text legal on es plasmen els principis fonamentals sobre els quals descansa l’organització de l’Estat de dret, els límits i les facultats d’aquest Estat, així com els deures i drets dels individus i les institucions. És el text que regula les institucions bàsiques del país, que conté les normes fonamentals de pau i convivència, i que ha de ser respectat per qualsevol altra norma de rang inferior. Després d’un llarg i no fàcil recorregut, finalment el Poble Andorrà, amb una participació del 75,74%, va expressar la seva acceptació de la Constitució amb el 74,19% de vots afirmatius. Així fou aprovada en el referèndum del 14 de març de 1993, ara acaba de fer 25 anys. Això avui és història, de la qual els Andorrans se’n poden sentir ben orgullosos i satisfets. Quan els pobles avancen democràticament podem dir que també es fa més present el Regne de Déu que transcendeix la política, és clar, però que arrela en la vida dels homes i la salva.

Podem comprendre que aquests 25 anys no han passat en va, i ens sacsegen els nous reptes que cal afrontar, que també són els reptes d’Europa a la qual Andorra se sent ben unida i formant-ne part. Es fa necessari treballar tots els europeus, també des d’Andorra, per un futur basat en la capacitat de cooperar junts per superar recels, menyspreus o divisions, afavorint sempre la pau i la comunió entre tots els pobles del Continent. La Constitució Andorrana de 1993 assegura els valors de la llibertat, la democràcia, la justícia social i també del reconeixement real i efectiu dels drets de les persones i de la seva dignitat. Per això la lletra i l’esperit constitucionals ajuden a encarar el futur del país amb confiança, rellançant un nou humanisme amb models econòmics més inclusius i equitatius, orientats no al gaudi d’uns pocs, sinó al benefici de les persones i de tota la societat. Ens alegrem i donem gràcies a Déu pel recorregut fet per Andorra. I en temps de Pasqua no deixem de veure-ho com un signe de les conseqüències de la victòria de Jesús i del triomf de la veritat i de la justícia.

+Joan-Enric Vives, Arquebisbe d’Urgell i Copríncep d’Andorra