“Molt aviat sereu alliberats...”

Comença l’Advent, amb un nou cicle de lectures de la Sda. Escriptura per als diumenges (cicle C), i entronitzem la Paraula de Déu amb tota solemnitat, la Paraula que és el Crist, i que ens presideix i exhorta en totes les celebracions eucarístiques. Donem gràcies a Déu perquè ha volgut crear-nos, parlar-nos, revelar-nos la seva immensa misericòrdia en Jesucrist, i ens ha salvat. L’Evangeli d’aquest diumenge ens ho assegura i ens hi fa estar atents: “Molt aviat sereu alliberats... Estigueu alerta pregant en tota ocasió i demanant que pugueu sortir-vos-en, de tot això que ha de succeir, i us pugueu mantenir drets davant el Fill de l’home” (Lc 21,28.36).

El Papa Francesc parlant de l’Advent ens ha dit que en l'Advent estem cridats a allargar l'horitzó del nostre cor, a deixar-nos sorprendre per la vida que es presenta cada dia amb les seves novetats. Cal “aprendre a no ser dependents  de les nostres seguretats, dels nostres esquemes consolidats, perquè el Senyor ve, a l'hora en què no imaginem". El Senyor ens invita a la sobrietat, i ens fa conèixer la seva visita perquè canviem, ens convertim i l’esperem amb alegria i disponibilitat de cor. Ell ve i tot ho renova. ¿I si fos possible recomençar? ¿refer els camins equivocats i tornar a néixer? I si això que ens sembla impossible als homes, fos possible per a Déu? L’Advent és el temps de l’esperança! La fràgil i petita virtut que reneix cada matí i ens manté vius, joiosos i en vetlla. Aquell qui va venir humil i pobre a Betlem, el Senyor que tornarà gloriós a judicar els vius i els morts i a inaugurar el seu Regne de glòria, aquest mateix Senyor ara vol arribar al nostre cor, a la nostra vida, i alliberar-la. I Ell tot ho pot! ¿Ens ho creiem?

M’agrada viure i predicar l’Advent com aquest gran temps de l’esperança, el temps de recomençar. No està ja tot dit i fet en les nostres vides, per vells que siguem ni per vicis que hàgim adquirit... No hem de deixar-nos esclavitzar per  haver de ser com érem o com els altres creuen que som... Podem ser “alliberats”, amb l’ajuda del Senyor. Podem millorar, canviar, convertir-nos, recomençar... perquè la Llum arriba, i qui la rep queda totalment il·luminat. Deixem-la penetrar en nosaltres i irradiem-la als qui ens envolten. Comencem a creure i a caminar en la direcció del que esperem. Això és l’esperança. I sabem que cada Eucaristia és la seva vinguda humil i plena de la Vida i de l’Amor que tot ho transformen. Per això cada Eucaristia ens regala el do de l’esperança; la fa créixer.

Tot preparant el Nadal, el profeta Isaïes ens fa escoltar les profecies del que Déu pot fer si el deixem actuar i l’acollim amb cor d’infants renascuts. St. Joan Baptista ens recorda que cal obrir rutes enmig dels deserts de les existències  grises i perdudes que portem, perquè Déu pugui arribar a tots, especialment als més empobrits. I sobretot la Verge Maria, amb el seu humil espòs St. Josep, ens indiquen que només els nets de cor veuran Déu, i ens animen a donar-li-ho tot, sense condicions, a aquest Infant que ve de nou per Nadal.

Siguem persones d’esperança i sembrem la confiança entorn nostre. En el món que ens toca de viure, aquesta és la gran aportació dels cristians. Una esperança plena d’amor a Jesús. Bon Advent!